Informació sobre participació

infparticipacio

Antecedents

L’Ajuntament de Molins de Rei, juntament amb molts altres ajuntaments del país, va començar a impulsar polítiques de participació ciutadana des del començament dels primers ajuntaments democràtics, desenvolupant consells de participació de diferents àmbits, aprovant plans de participació, impulsant nombrosos processos participatius: pla estratègic, agendes 21, projectes urbanístics, plans juvenils, projectes educatius, etc.

Al cap d’un temps de promoure aquestes pràctiques participatives diferents polítics, directius i tècnics municipals van començar a comprovar les dificultats i limitacions que diferents pràctiques tenien per desenvolupar processos reals de participació ciutadana en una societat cada cop més diversa i heterogènia, on les problemàtiques que sorgien a les viles i ciutats eren cada vegada més complexes, i que per tant requerien abordatges més tranversals.

Fent un cert balanç de les experiències que es van donar en els primers mandants democràtics municipals, veiem que, si bé han suposat un avenç significatiu en molts àmbits (intensificació de les relacions amb i entre els vilatans i vilatanes, informació, deliberació, consens, etc.), hi ha la sensació que no s’han acabat d’assolir totes les expectatives que s’havien generat.

A aquesta situació, hem d’afegir el fet que, des de l’inici de la crisi econòmica l’any 2008, els canvis econòmics, socials, laborals i polítics s’han intensificat a un ritme vertiginós. La crisi econòmica ha vingut acompanyada d’una crisi politicoinstitucional  que qüestiona, d’arrel, les institucions públiques, en general, i la seva qualitat democràtica, en particular.

A tot això, a més, s’hi afegeix que les administracions públiques, en general, i les administracions locals, en particular, estan veient molt minvades les seves capacitats per fer front als nous problemes.

Tot plegat ens ha de portar a reflexionar sobre quin sentit tenen les velles arquitectures institucionals de participació i, sobretot, com podem repensar  la participació ciutadana per donar respostes a aquest nou escenari.

En aquesta línea l’Ajuntament de Molins de Rei en l’anterior mandat municipal va explicitar el potenciar un marc democràtic més obert a la participació, tal i com es senyalava en la segona línea estratègica de l’Acord per a la Gobernabilitat de Molins de Rei  2011-2015 de 10 de juny de 2011, amb l’objectiu d’assolir una ciutadania activa i socialment implicada.

Es parteix del convenciment que unes noves formes de govern relacional, basades en la proximitat i la participació ciutadana, poden ajudar a l’ajuntament a oferir respostes millors , que s’ajustarien més a les necessitats de la ciutadania i que, a més, gaudirien d’un major grau de legitimitat.

En aquest sentit l’impuls del Projecte de Queixes, Suggeriments i Agraïments, les audiències públiques del pressupost, les visites als barris anuals per explicar el pressupost i recollir les demandes i opinions, la posada en marxa del Consell de Seguiment de la Crisi i els processos participatius juvenils entre altres, ens han d’ajudar a revisar el concepte i la praxis de participació ciutadana a l’ajuntament per tal de cercar noves formes de relació entre l’administració local i els vilatans i vilatanes que s’adaptin als nous temps.

Per tal de poder millorar i aprofundir les pràctiques de participació ciutadana dutes a terme en l’anterior mandat l’equip de govern de l’ajuntament ha decidit donar un nou impuls a aquesta manera d’entendre la política local reforçant la participació ciutadana , i per tal de visualitzar-ho clarament s’ha creat una regidoria nova, la de participació ciutadana.

 

Que entenem avui per participació ciutadana

El món local és el lloc per excel·lència per a la participació ciutadana, per necessitat i per proximitat. El territori del municipi és on les persones, les famílies i els col·lectius socials bàsics experimenten la vida quotidiana en totes les seves facetes. En la dimensió pública d’aquesta experiència quotidiana l’ajuntament, hi té un paper preeminent, encara que no exclusiu, i que es manifesta a través de l’acció municipal.

L’acció municipal és fonamentalment interactiva, ja que es configura a partir de mecanismes democràtics, i es modula a través de mecanismes de participació ciutadana i de col·laboració i cooperació interinstitucional i amb el teixit associatiu i empresarial.

La participació ciutadana ha d’estar plenament integrada en el conjunt de serveis municipals.

Fins fa pocs anys hem entès que la participació ciutadana és aquell conjunt de dispositius que l’ajuntament estructura operativament per tal que la comunitat de veïns/veïnes, a títol individual o col·lectiu, i també el món associatiu i empresarial, puguin expressar les seves opinions, participar en la presa consensuada de decisions i, en el seu cas, cooperar en el desenvolupament de l’acció municipal a través del seu catàleg de serveis.

Avui en dia hi ha una necessitat de redefinir el concepte de participació ciutadana d’acord amb les característiques i les necessitats del moment que estem vivint. Cada cop més participar té a veure amb fer coses. Podem participar en l’esfera pública cada dia a través dels nostres actes quotidians . D’altra banda, la nova concepció de la participació ja no situa les institucions públiques i els polítics al centre de la resolució dels afers col·lectius, sinó que tendeix a situar tots els actors en condicions d’igualtat, en una relació de tu a tu.

Ampliar el ventall de pràctiques participatives que l’ajuntament catalogui com a tal ajudaria a aconseguir una major confluència entre aquelles dinàmiques pròpies de la institució i aquelles que són pròpies de la societat civil.  Una perspectiva més àmplia del concepte, a més, facilitaria l’aparició de fórmules innovadores i permetria que la societat civil pogués tenir un rol de major centralitat en les experiències  de participació ciutadana.

Una manera d’avançar en aquest nou paradigma de la participació seria concebre la participació com el conjunt de pràctiques d’implicació ciutadana en els afers públics que es produeixen en el conjunt d’un determinat territori, no només en el si de l’ajuntament. S’assumiria, així, que és el conjunt de la comunitat qui ha d’abordar la resolució dels assumptes col·lectius, i els ajuntaments han de passar a tenir un rol de promotors i facilitadors.

En aquest sentit, hi ha tres elements de la participació ciutadana que són clau. Primer, i molt obvi, per poder parlar de participació ciutadana, la ciutadania, organitzada o a títol individual, hi ha de tenir un rol actiu i rellevant. Segon, la participació es produeix sobre qüestions de caràcter públic, entenent el que és públic com el que és col·lectiu, més enllà del marc institucional. I tercer, a través de la seva participació, les persones incideixen en la resolució d’una qüestió de naturalesa col·lectiva, incideixen en els resultats, ja sigui aportant elements de diagnosi, fent propostes, prenent decisions o implementant solucions.

La participació, per tant, ha de tenir a veure amb <<formar part>> de la resolució d’un afer col·lectiu. Això es pot materialitzar de moltes maneres. En el context actual, les pràctiques següents podrien ser concebudes, per part de les administracions locals, com a pràctiques de participació ciutadana:

  • Òrgans estables de participació
  • Processos participatius o altres instruments de participació ad hoc
  • Mecanismes de democràcia directa
  • Pràctiques i xarxes de coproducció de polítiques públiques
  • Escolta activa de les xarxes socials
  • Millora dels serveis públics a partir dels inputs actius de la ciutadania…….

Lògicament, cadascuna d’aquestes pràctiques pot donar resposta a objectius ben diferents i, per tant, a diferents maneres d’entendre la participació: escolta activa, informació, diagnosi, proposta, rendició de comptes, millora de serveis i de polítiques públiques, presa de decisions, votació, deliberació, implementació…..A vegades, algunes d’aquestes funcions poden ser contradictòries entre elles i a vegades poden ser complementàries. Precisament per això cada ajuntament ha de definir el seu propi model de democràcia participativa i ha de desplegar aquells instruments que millor responguin a la seva manera d’entendre la participació. I, és per això, que l’ajuntament de Molins de Rei explicita en aquest document el seu full de ruta per aquest mandat municipal del desenvolupament de la participació ciutadana.

Nota: Bona part de les reflexions d’aquest apartat estan tretes del document de treball: “Repensant la participació de la ciutadania al món local” de la Diputació de Barcelona, març 2015. En l’elaboració d’aquest document l’Ajuntament de Molins de Rei al costat d’11 ajuntaments més i d’experts de 4 universitats catalanes hi va participar.

 

Missió i objectiu genèrics de la Regidoria de Participació Ciutadana

La regidoria de participació ciutadana de l’ajuntament de Molins de Rei té com a missió donar suport i facilitar que el conjunt d’àrees de l’ajuntament duguin a terme pràctiques d’implicació dels vilatans i vilatanes en els afers públics i comunitaris que es produeixen a Molins de Rei, donar suport i facilitar que els vilatans i vilatanes a títol individual o organitzats col·lectivament puguin participar en els afers públics i comunitaris de la vila, donar suport i facilitar que el teixit associatiu pugui participar en els afers públics i comunitaris de la vila, i impulsar, donar suport i facilitar iniciatives participatives que ajudin a la resolució dels problemes col·lectius.

Els principals objectius genèrics de la regidoria de participació ciutadana, són:

  • Concebre l’administració municipal perquè es treballi de manera participativa en el conjunt de tot l’ajuntament . Es tracta d’impregnar i implementar en el conjunt dels departaments municipals les pràctiques participatives en la gestió i el desenvolupament de diversos assumptes (Festa Major, Fira de la Candelera, Obres a l’espai públic, Plans estratègics de diferents àmbit, etc )
  • Organitzar l’acció de govern per facilitar la participació en la presa de decisions públiques
  • Donar suport a les diferents àrees de l’ajuntament perquè aquestes duguin a terme pràctiques participatives
  • Fer efectiu el dret d’informació i consolidar canals de comunicació com a elements previs per afavorir la participació
  • Donar suport als vilatans i vilatanes a títol individual o organitzats col·lectivament perquè puguin participar en els afers públics
  • Donar suport al teixit associatiu perquè pugui participar en els afers públics
  • Impulsar i donar suport a les iniciatives participatives que ajudin a la resolució dels problemes col·lectius
  • Donar suport i impulsar òrgans permanents de participació
  • Impulsar processos de participació ciutadana en aquells àmbits prioritaris per a l’acció de govern