Cano, Míriam
Biografia
Míriam Cano Manzano (Molins de Rei, 1982) és periodista i escriptora. Ha publicat dos poemaris: Buntsandstein (Viena, 2013), pel qual va rebre el Premi Martí Dot 2012, i Ancoratge (Terrícola, 2016), i el conte «La Comuna de París» dins el volum conjunt Cremen Cels (LaBreu Edicions, 2017), amb Martí Sales i Antònia Vicens. Ha traduït al català una selecció de poemes d’Emily Dickinson (Edicions Poncianes, 2017) i Cartes a un amic alemany, d’Albert Camus (Lleonard Muntaner, 2019). Col·labora en diversos mitjans catalans com a periodista literària i forma part del Claustre de l’Escola Bloom.
Reportatge al Viu Molins de Rei: https://www.viumolinsderei.com/2018/03/08/les-dones/
Publicacions
Vermell de Rússia / Míriam Cano
LaBreu, 2020
A Vermell de Rússia la veu de Míriam Cano troba la mesura expressiva d’un món conceptual que es manifesta a través de l’ombra i l’emoció fent un pas més cap un simbolisme personal que configura un univers literari singular construït a partir d’una experiència de la por i del dolor que la paraula poètica torna sublim. Vermell de Rússia és un color de pintallavis. El mateix que a l’autora li va servir com a pintura de guerra mentre escrivia la trentena de poemes que conformen el recull. Al seu tercer poemari, Míriam Cano explora les contradiccions i la necessitat de coratge, temes recurrents de l’autora, que en aquest nou volum adquireixen un significat més madurat, com en una escala de cargol: sempre sobre el mateix eix, però un parell de pisos més amunt.
Enllaç a l’obra: www.labreuedicions.com/vermell-de-russia-de-miriam-cano/
Cremen cels / Míriam Cano, Martí Sales i Antònia Vicens
LaBreu, 2017
Tres escriptors reunits una setmana a una casa rural al Delta de l’Ebre, sota els efectes d’una onada de calor, ressegueixen els arrossars en bicicleta, busquen refugi al mirador del riu o es tanquen a teclejar a l’habitació amb música clàssica de fons per oferir-nos tres històries: Una escriptora s’obsessiona amb un batalló de brigadistes francobelgues, mal equipats i amb escassa formació militar, que han de creuar l’Ebre en una missió condemnada al fracàs. Una carta a l’oncle aventurer perquè recuperi la memòria. Una oda a la quimera del naturalista amateur i inventor que desafia els sistemes. Na Conxa està malalta i els metges no saben si se’n sortirà. El temps és llim que se li desfà a les mans.
Enllaç a l’obra: www.labreuedicions.com/cremen-cels-miriam-cano-marti-sales-antonia-vicens/
Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1876669~S171*cat
Ancoratge / Míriam Cano
Terrícola, 2016
Ancoratge és un llibre esplèndid, que enganxa, que abriga i que mostra paisatges gèlids d’Alaska, però també una Venècia que s’inunda sense remei, al costat de versos que commouen des de la primera a l’última síl·laba. L’acompanya l’escriptor Lluís Calvo, autor del text de la postal –en forma de pròleg– i la il·lustradora Paula Bonet, que ha creat una peça exclusiva pel llibre.
Enllaç a l’obra: https://edicionsterricola.wordpress.com/llibres-de-lafrau/ancoratge/
Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1828881~S171*cat
Buntsandstein / Míriam Cano
Viena, 2013
Buntsandstein ha rebut el Premi de Poesia Martí Dot de Sant Feliu de Llobregat 2012. En la poeta, a la resolució d’un conflicte emocional sempre la segueix un estat comparable al d’una roca que ha patit els efectes de l’erosió. Després d’erosionar -nos i transportar els detrits i les restes del nostre desgast, ens ressituem. La nostra morfologia interior, inevitablement, es modifica. Ens fem més forts. Ens fem més grans. I esperem la nova erosió, conscients del cicle que tornarem a viure, esperant que es dipositi sobre nosaltres nova matèria que ens faci evolucionar.
Enllaç a l’obra: https://vienaedicions.com/book/buntsandstein
Enllaç al catàleg Aladí: http://aladi.diba.cat/record=b1733359~S171*cat