Castellví i Mercier, Joan

Biografia

Joan Castellví i Mercier (Molins de Rei, 1950). Nascut a la Rierada, és propietari d’una de les finques més antigues de Catalunya, “Can Castellví”, i una de les més extenses de l’antic terme de Santa Creu d’Olorda i de tota la Serra de Collserola. És el president de la Fundació Agrària de Molins de Rei .

Publicacions

1713 Els crestats de Collserola / Joan Castellví i Mercier

Mirador llibres, 2023

L’obra ens situa l’any 1713, durant la guerra de Successió que va durar des de 1701 fins a 1715 amb la caiguda de Mallorca. Un conflicte entre els partidaris de l’Arxiduc Carles d’Àustria i Felip V de la casa dels Borbons francesos. En aquella època, la vida civil dels pobles s’administrava per mitjà de les universitats que eren estament pre-municipals —equivalien als Ajuntaments—, que estaven formats pels homes més destacats a la població, dels quals el rector n’era el coordinador. Hi havia la Universitat o el Comú de Santa Creu d’Olorda, de Santa Maria de Vallvidrera, de Sant Just Desvern… referent a la història que s’explica en el llibre. Un grup de pagesos de la zona va robar gairebé un miler de cabres de l’exèrcit borbònic i van emprendre l’aventura de traslladar-les a Barcelona.

La venjança dels sometents: La guerra del Francés a les muntanyes de Vallvidrera i Olorda / Joan Castellví i Mercier

Mirador llibres, 2022

A finals del segle XVIII, a les parròquies d’Olorda i Vallvidrera es viu amb relativa pau i tranquil·litat. Però l’any 1808, l’exèrcit francès envaeix el Principat. Un destacament de soldats s’instal·la a Sant Pere Màrtir, des d’on no pararà d’instigar i generar malestar als veïns. Els invasors roben i persegueixen amb els pagesos fins que un dia aquests s’organitzaran per aturar aquest assetjament i dir prou.

La Guerra del Francès fou una experiència traumàtica pels catalans. Durant quatre anys un destacament de l’exèrcit invasor es va establir al cim de Sant Pere Màrtir, des d’on organitzava els saque-jos a Vallvidrera i Santa Creu de l’Olorda. Aquesta novel·la ens apropa a aquells fets i ens fa reviure la manera de viure a la Collserola de començaments del XIX.