La Biblioteca el Molí ha participat en la campanya “Busca Qr’s i troba llibres”!
Aquests són els fragments dels llibres que us recomanem des de la Biblioteca el Molí:
«Com més gran era la càrrega, més fortes eren les seves espatlles. No era conscient de la seva força. La submissió no era inherent a la seva natura. Com més fort era l’atac, més ganes tenia de lluitar.» Vida i destí, Vassili Grossman
http://aladi.diba.cat/record=b1505603~S171*cat
«El passat, com una onada abrupta, l’havia envestit, no com havia estat, sinó com no podia evitar recordar-lo.» L‘última nit, de James Salter
http://aladi.diba.cat/record=b1746655~S171*cat
«Estava descobrint que l’enamorament no era un estat permanent, sinó més aviat una qüestió d’onades noves, i ara n’estava experimentant una.» A la platja de Chesil, de Ian McEwan
http://aladi.diba.cat/record=b1499556~S81*cat
«Però aquestes coses passen. Hi ha persones que s’ensorren, que no se les ajuda a temps. No se les ajuda gens. Hi ha persones que cauen en la foscor.» Odi, amistat, festeig, amor, matrimoni, d’Alice Munro
http://aladi.diba.cat/record=b1649570~S171*cat
«Volia ajudar a fer que la felicitat, amagada des del naixement a l’interior de l’home dissortat, creixés enfora i esdevingués una acció i una força de destí.» Djan, de Andrei Platónov
http://aladi.diba.cat/record=b1807516~S81*cat
«Com podem fer patir aquells que ens estimem i quin esgarrifós poder maligne tenim sobre ells! I com fem ús d’aquest poder!» El llibre de la meva mare, de Albert Cohen
http://aladi.diba.cat/record=b1049373~S171*cat
«Tots ells solien viure dissipadament a la joventut i tornaven avars i virtuosos a la vellesa: és el procés de les persones equilibrades.» Mort de dama (dins El cicle de Bearn), de Llorenç Villalonga
http://aladi.diba.cat/record=b1548124~S171*cat
«Fugia no pas del seu passat sinó del seu futur. Li van caldre dotze anys per aprendre que és impossible escapar-se ni de l’un ni de l’altre.» El llogaret, de William Faulkner
http://aladi.diba.cat/record=b1751342~S81*cat
«Només ara, quan els cabells se li havien tornat blancs, s’havia enamorat com cal, per primera vegada a la vida.» La dama del gosset, d’Anton Txékhov
http://aladi.diba.cat/record=b1812475~S171*cat
«Enyor la mar, enyor la immensitat blavosa, la petita immensitat blavosa que semblava entrar-se’n a la cabina per l’ull de bou aquell migdia de primavera, camí de l’illa». Te deix, amor, la mar com a penyora, de Carme Riera
http://aladi.diba.cat/record=b1151699~S81*cat
«Si coneguessis el Temps no parlaries d’emprar-lo o perdre’l.» Alicia al país de les meravelles, de Lewis Carroll
http://aladi.diba.cat/record=b1377032~S81*cat
«Aquest és el meu secret: només s’hi veu bé amb el cor. L’essencial és invisible als ulls.» El petit príncep, d’Antoine de Saint-Exupéry
http://aladi.diba.cat/record=b1215567~S81*cat
«La risa ella sola ha cavado más túneles útiles que todas las lágrimas de la tierra.» Rayuela, de Julio Cortázar
http://aladi.diba.cat/record=b1012453~S81*cat
«Cap lògica no pot salvar l’abisme que hi ha entre dir t’estimo i no dir-ho.» Del poema “El sol damunt d’un retrat”, de Joan Margarit
http://aladi.diba.cat/record=b1610268~S81*cat
«Hubo noches en que me creí tan seguro de poder olvidarla que voluntariamente la recordaba.» El Aleph, de Jorge Luis Borges
http://aladi.diba.cat/record=b1115548~S81*cat
«Vaig sopar al mateix Aribau, com si tingués molta pressa a guanyar-me una úlcera d’estómac i després vaig passejar el meu nerviosisme pel passeig de Gràcia i pensava que, malgrat la por, Barcelona era una ciutat bonica…» L’ombra de l’eunuc, de Jaume Cabré
http://aladi.diba.cat/record=b1621949~S171*cat
«Totes les històries són mentida. Escolta’m. Totes les històries que expliquen. Les que diuen que som dolentes. Mentida. Les que diuen que som bones i boniques com la plata i que tots els homes s’encaterinen que es llançarien a les basses. Mentida. Les que diuen que som un misteri misteriós, mentida. Mentiders són la majoria dels homes.» Canto jo i la muntanya balla, d’Irene Solà
http://aladi.diba.cat/record=b1920755~S81*cat
«La Natàlia va dir: jo també creia que aquesta ciutat s’enfonsava però a fora he comprès que la ciutat, la portem a dintre.» El temps de les cireres, de Montserrat Roig
http://aladi.diba.cat/record=b1839217~S81*cat
«Vivim en una habitació tancada i pintem el món i l’univers a les parets.». Història del setge de Lisboa, de José Saramago
http://aladi.diba.cat/record=b1280628~S171*cat
«Hacía tantos años que no alzaba la cara, que me olvidé del cielo.» Pedro Páramo, de Juan Rulfo
http://aladi.diba.cat/record=b1017664~S81*cat
«El mundo era tan reciente, que muchas cosas carecían de nombre, y para mencionarlas había que señalarlas con el dedo.» Cien años de soledad, de Gabriel García Márquez
http://aladi.diba.cat/record=b1002033~S81*cat
«…el nen tenia tres coloms davant i els donava veces i les hi prenien de la mà amb el bec. Quan vaig dir, ¿què feu?, els coloms es van esverar i van alçar el vol i topaven per les parets. I el nen, amb les mans al cap, es va posar a plorar.» La plaça del diamant, de Mercè Rodoreda
http://aladi.diba.cat/record=b1506538~S81*cat
«Hay que ser muy valiente para pedir ayuda, ¿Sabes? Pero hay que ser todavía más valiente para aceptarla.» Los besos en el pan, de Almudena Grandes
http://aladi.diba.cat/record=b1807130~S81*cat
«Si me contesta Vd. con lágrimas y suspiros, me conmoverá, pero no me convencerá. Razones y no sentimientos me hacen falta». Doña Perfecta, de Benito Pérez Galdós
http://aladi.diba.cat/record=b1012031~S81*cat
«La majoria de corredors no corren perquè vulguin viure més. Ho fan perquè volen viure al màxim.» De què parlo quan parlo de córrer, de Haruki Murakami
http://aladi.diba.cat/record=b1586729~S171*cat
«I aquest -intervingué el Director- és el secret de la felicitat i la virtut: que hom estimi allò que ha de fer.» Un món feliç, d’Aldoux Huxley
http://aladi.diba.cat/record=b1623542~S81*cat
«Li semblà que tota cosa estada havia de deixar senyal: quants n’hi devia haver de senyals que no es veien, a tot arreu!» Solitud, de Víctor Català
http://aladi.diba.cat/record=b1626171~S81*cat
«Per a què serveixen els llibres si no és per canviar de vida.» Escenes de la vida a províncies, de J. M. Coetzee
http://aladi.diba.cat/record=b1722903~S171*cat
«És quan algú el llegeix que aquest llibre es transforma en llibre, i en cada milió de lectures diferents un llibre es transforma en un milió de llibres diferents.» Com fer-se fastigosament ric a l’Àsia emergent, de Mohsin Hamid
http://aladi.diba.cat/record=b1720599~S171*cat
«El que diem no ens converteix en el que som. Més sovint és el que queda per dir.» El món resplendent, Siri Hustvedt
http://aladi.diba.cat/record=b1772554~S171*cat
«…Tingues present que el perdó es una forma de poder. Suplicar perdó es una forma de poder, i negar-lo o concedir-lo també ho es, i segurament la més gran.» El conte de la serventa, de Margaret Atwood
http://aladi.diba.cat/record=b1886897~S171*cat
«Una de les coses més tèrboles, desconcertants i desagradables de la vida és constatar que a gairebé tots ens apassiona més una mala acció divertida que una bona acció avorrida.» El quadern gris, de Josep Pla
http://aladi.diba.cat/record=b1847617~S171*cat
«Perquè la guerra és la maldat arrossegant-se per terra, per deixar-la sembrada d’escurçons i de foc, i de ganivets amb la fulla cap a dalt.» Pedra de tartera, de Maria Barbal
http://aladi.diba.cat/record=b1823094~S171*cat
«Talli qui talli el bacallà, una es queda sempre de portera.» Primera història d’Esther, de Salvador Espriu
http://aladi.diba.cat/record=b1482432~S81*cat
«Visc i torno
a reviure
cada poema,
cada paraula.
Estimo tant
la vida
que la faig meva
moltes vegades.» El blat del temps, de Montserrat Abelló
http://aladi.diba.cat/record=b1116381~S171*cat
«Feliç qui sap
desitjar un cos
amb l’ànsia que t’ofreno.
Feliç qui sap
escriure sempre -i seduir en escriure’l- com al primer poema.» Qui té por de T. S. Elliot, de Marta Pessarrodona
http://aladi.diba.cat/record=b1117768~S171*cat