La Convenció sobre els Drets de l’Infant, adoptada per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 20 de novembre de 1989, és el primer document formal que reconeix la ciutadania de ple dret als menors de 18 anys, tot conferint-los una sèrie de drets, entre els quals destaquen el dret de participació, el de llibertat d’expressió i el d’opinió. Per la seva part, Catalunya va fer seva la Convenció mitjançant l’aprovació de la Resolució 194/III, de 7 de març de 1991, en la que es proclama, entre altres qüestions, l’interès superior de l’infant i s’afirma la necessitat de fer conèixer aquests drets a la ciutadania.
En conseqüència, s’han aprovat una sèrie de normes que consagren aquestes fites en vers als drets dels infants, els confirmen com a subjectes de dret i ofereixen la
promoció d’òrgans participatius per tal que puguin esdevenir subjectes actius de la vida pública de forma efectiva. En aquest sentit, la Llei 14/2010, dels drets i oportunitat de la infància i adolescència de Catalunya i el Decret 200/2013, de 23 de juliol, dels Consells de Participació Territorial i nacional dels Infants i Adolescents de Catalunya
fan referència expressa a la creació de consells de participació territorial per tal de donar als infants l’oportunitat d’afavorir la convivència i la integració cultural en l’àmbit
veïnal i local, garantint la transparència i el dret a la participació.
Així doncs, l’art. 27 de la Llei 14/2010 esmentada especifica que les administracions locals han de crear els consells de participació territorial i que la seva composició i les seves funcions s’han d’establir per reglament.